PESCA

PESCA

TIPUS: 2 TIPUS:

1r.Pesca tradicional o artesana: es fa prop de la costa .S’utilitza la força humana i ormeigs de pesca molt diversos i fàcils de manipular, com, per exemple, arcs ,etc... és pròpia de regions poc desenvolupades i la producció és escassa i serveix per a l'autoconsum.

2n. Pesca industrial: L’objectiu és obtenir un gran nombre de captures. Per això necessita recursos econòmics per equipar els vaixells i investigar nous sistemes de pesca; tecnologia avançada per augmentar el nombre de captures i infraestructures portuàries on puguin desembarcar i des d'on es puguin distribuir les captures.

Segons el lloc on es practica, la pesca industrial es classifica en:

Pesca costanera: es practica prop de la costa amb vaixells petits.

Pesca d'altura: es practica en alta mar; fa servir flotes de vaixells grans ben equipats que s'estan al mar setmanes o mesos.

Gran pesca: es practica en aigües molt llunyanes amb flotes assistides per vaixells d'abastament.

TÈCNIQUES:

Les tècniques que s’utilitzen són en funció del tipus de pesca

-Força humana i ormeigs de pesca com arcs, fletxes i arpons, o paranys com ara nanses, hams i xarxes.

-Vaixells petits proveïts de xarxes i llinyes potents , vaixells amb radars per detectar els bancs de peixos i la direcció i la velocitat a què es desplacen ; també porten sonars per mesurar la importància dels bancs detectats. Porten també instal·lacions de fred per conservar el peix a bord en bones condicions.

-Embarcacions que després tornen al vaixell d'abastament per des­carregar-hi la pesca. A continuació, el peix es classifica i se sala, es congela o es posa en conserva.

ZONES: TRES ZONES:

1.- Zones de la plataforma continental extensa: aigües  poc profundes i agitades per corrents marins  amb  temperatures favorables per a la vida dels peixos.

2.- Zones de contacte entre corrents marins freds i càlids: s'hi concentren espècies d'aigües càlides i d'aigües fredes. Per exemple les aigües del mar del Japó i les costes de Terranova.

3.- Zones costaneres properes als corrents marins freds: hi abunda el plàncton vegetal que serveix d'aliment al plàncton animal o zooplàncton , que alimenta molts animals marins. Són importants les costes del nord de Xile i del sud del Perú, i les del sud-oest d'Àfrica.

PROBLEMES: 2 TIPUS DE PROBLEMES:

1r.-Molts pescadors i pocs peixos:

Els dos problemes més greus que hi ha actualment al sector pesquer són:

 la sobreexplotació : L'ús de tècniques cada vegada més eficients i el nombre creixent de vaixells produeixen una sobreexplotació dels recursos pesquers, de manera que posa en perill la reproducció de moltes espècies.

A més , un gran nombre de zones de pesca s'utilitzen fins al límit màxim sostenible  alterant la distribució i la grandària d'alguns peixos.

Per això s’han establert les següents mesures de preservació:

– Ús obligatori de xarxes de malla ampla per protegir les cries.

– Control de les dimensions mínimes de les espècies que es capturen.

– Establiment de temporades de veda.

– Limitació de la capacitat de les flotes pesqueres.

La falta de caladors a causa de l'ampliació de les aigües jurisdiccionals.

Quan les Nacions Unides van reconèixer el dret de cada país a disposar de les pròpies aigües territorials. els països amb flotes pesqueres importants van haver d'abandonar alguns dels seus caladors tradicionals. També van haver de reduir la seva flota pesquera o bé establir convenis amb països molt allunyats dels ports d'origen.

2n.-L’explotació sostenible dels recursos marins

Els recursos animals i vegetals que ofereix el mar són limitats. Per assegurar una explotació sostenible s’ha de realitzar una explotació intel·ligent i reglamentada del mar. Per això s’han establert normatives de pesca severes i es pretenen repoblar el mar amb la cria artificial de peixos.