SECTOR TERCIARI

SECTOR TERCIARI

Definició: es el sector econòmic que inclou les activitats que, a diferencia del sector primari i secundari, no produeixen béns material, sinó presenten serveis a la població.

Característiques

-Ser heterogènies: per la gran varietat de serveis i per la diversitat en la qualificació dels treballadors i en les dimensions de les empreses.

-Ser intangibles i immaterials.

-Ser activitats impossibles d'emmagatzemar.

-Estar situades a prop del consumidor.

-Tenir un nivell baix de mecanització.

-Ser activitats en expansió arreu del món.

-Estar repartides de manera desigual al món.

Tipus d’activitats

-Les activitats del sector terciari es classifiquen així:

-Serveis socials.

Definició: agrupen les activitats vinculades a l'administració, l'educació, la sanitat, etc. Molts serveis socials són de caràcter públic, és a dir, es mantenen amb els diners recaptats a partir dels impostos. Aquestes prestacions socials públiques, com ara l'educació i la sanitat, se solen distribuir d'una manera descentralitzada per assegurar l'accessibilitat dels usuaris. Això no obstant, també hi ha serveis socials privats.

Exemple:àSanitat

Definició:és el dret a rebre assistència mèdica.

Desigualtats:Hi ha 2 tipus de sanitats:

• La sanitat als països pobres: Els països pobres sovint no tenen els serveis sanitaris bàsics i pateixen els estralls de malalties transmissibles i infeccioses. Moltes d'aquestes malalties poden prevenir-se, i fins i tot guarir-se amb vacunes i medicaments, però la majoria dels habitants d'aquests països no poden pagar els productes farmacèutics.
• La sanitat als països rics: Els països rics disposen de mitjans científics i tecnològics avançats per combatre certes malalties.

Vocabulari:hi ha 3:

Indexfecinditat / Mortalitat infantil / esperança vida

-Serveis de distribució : agrupen les activitats relacionades amb la circulació de persones, de béns i d'informació, com, per exemple, els transports, les telecomunicacions, el comerç a l'engròs, etc.

Exempleà Transports :

Definició: és l'activitat per mitjà de la qual una persona o una mercaderia és traslladada d'un lloc a un altre.

Funció: El transport permet els desplaçaments quotidians, els desplaçaments a llocs molt llunyans (turisme, migracions...), i és el que fa possible la distribució de béns i serveis.

Tipus:

Aeri: El transport aeri és el més adequat per al desplaçament de persones a grans distàncies i per al transport de mercaderies lleugeres, peribles o de gran valor. Té, però, l'inconvenient que és car.

Els aeroports necessiten espais molt grans perquè el transport aeri sigui eficaç.

L'aparició de les companyies de baix cost (low cost) ha revolucionat i popularitzat el transport aeri.

Marítim: El transport marítim és indicat per als recorreguts de llarga distància i a preu baix de mercaderies pesants, voluminoses o perilloses. Es complementa, de vegades, amb el transport fluvial.

El transport marítim té alguns inconvenients:

És lent i s'utilitza poc per transportar viatgers.

La càrrega dels vaixells pot ser perillosa. Els accidents marítims són un risc per a l'ecosistema marí.

Terrestre:

La revolució dels transports ha suposat l'augment del tonatge i de la velocitat dels vehicles, la intermodalitat, el millorament de les infraestructures, l'augment de la seguretat i la reducció del preu dels desplaçaments.

L'organització i l'explotació d'un territori necessita bones xarxes de transport, un conjunt d'infraestructures per on puguin circular els vehicles.

Les xarxes de transport estan formades per eixos o línies que uneixen dos punts o més i els disposen en forma de malla o xarxa. Els llocs centrals d'aquestes xarxes són els nusos de transport.

Les xarxes s'estructuren de manera desigual al món: als països desenvolupats les xarxes solen ser denses, mentre que als països pobres acostumen a ser poc denses i mal estructurades.

El sistema de transport terrestre ha creat una xarxa d'infraestructures densa. La xarxa de carreteres és la més utilitzada per al trasllat de viatgers i el transport de mercaderies.

El transport per ferrocarril és ràpid, segur i econòmic, malgrat que el traçat ferroviari és rígid. Les noves millores tècniques són els trens d'alta velocitat i els trens ràpids.

-Serveis a les empreses:  La majoria de les empreses encarreguen els seus serveis a unes altres empreses terciàries especialitzades.

Exemples:  la publicitat, la recerca, la banca i les finances, les assegurances, l'assessorament jurídic i fiscal, etc.

-Serveis al consumidor:  es relacionen amb el comerç al detall, l'hoteleria (bars i restaurants), el lleure (viatges i turisme), les reparacions i les instal·lacions, els serveis individuals (servei domèstic o perruqueria), etc.

COMERÇ :

Definició: El comerç consisteix en la compra i la venda de mercaderies amb la finalitat de satisfer les necessitats de la població.

Tipus:N’hi ha de dos tipus:

• El comerç interior: és el que té lloc dintr el mateix país.

            Pot ser de dos tipus:

1.    Comerç a l’engròs: dut a terme pels majoristes, que compren grans quantitats de mercaderies.

2.    Comerç al detall o la mrnuda: que ven directament al públic petites quantitats.

• El comerç exterior:és el que fa un país amb uns altres països.

Blocs comercials:els blocs comercials són l’eliminació de rivalitats i regular els fluxos dels diferents països.

Els diferents tipus de rivalitat que hi ha és poden classificar de la següent manera:

·  Proximitat espacial. La proximitat entre els països d'un bloc facilita els

intercanvis i la integració.

·  Unió duanera. La integració econòmica dels membres suprimeix els inconvenients de les duanes. Existeix la lliure circulació de productes.

·  Redistribució industrial. Les indústries tendeixen a repartir-se per tots els països membres per aprofitar els avantatges que ofereix ser membre d'un d'aquests blocs.

·  Front comú. Quan augmenta el volum del mercat en un bloc, aquest bloc adquireix més força per negociar amb els altres blocs comercials.

·  Complementarietat i unió d'esforços. La unió és avantatjosa tant per als països productors de béns diferents com per als que produeixen el mateix tipus de béns, perquè tots tenen un mateix objectiu.

Vocabulari:

1. Balança comercial:diferència entre productes que un productes que un país ven a l'exterior i els que compra a uns altres països.
2. Balança de pagaments: registra tos els intercanvis econòmics d'un país,tant de productes,com de serveis o de capitals o de capitals financers..

TURISME:

Causes:la generalització de la setmana laboral de cinc dies,les vacances pagades i les pensions de jubilació, la disponibilitat  de més temps lliure i les millores de transport.

Problemes: La crisi financera mundial i la idea de cobrar impostos als viatgers

 Distribució segons destí:

1.    Nuclis turístics propers, situats a 200 km de distància dels centres emissors.

2.    Nuclis turístics intermedis,situats en un radi de fins a 2000km dels centres emissors

3.    Nuclis turístics llunyans,situats a partir de 2000km dels centres emissors.

INDÚSTRIA

INDÚSTRIA

Definició: conjunt d’activitats necessàries per transformar les matèries primeres en productes per el consum.

HISTÒRIA

Treball artesà: els artesans produïen en el seus tallers tot allò que necessitava la població. El procés d’elaboració era manual o utilitzaven les eines pròpies. El fet que fos manual feia que el producte fos únic i car.

Inicis de la industrialització:A mitjans del segle XVIII es va produir el canvi de l’activitat manual per l’ús de màquines ( industrialització). La maquinària funcionava per la força de l’energia procedent d’un motor. L’ús de màquines va fer més efectiva i ràpida la producció fent augmentar la productivitat. En aquest cas produïen productes idèntics molt ràpidament i els podien oferir a un cost més baix. L’industrialització va tenir un impacte a diferents nivells: la manera de treballar, les relacions laborals, el paisatge i la forma de vida de les persones.

Indústria actual: es caracteritza per l’automatització i la sofisticació dels seus processos, en els quals la informàtica i la robòtica tenen un paper imprescindible. A més també podem dir que aquest tipus d’indústria produeix una disminució de mà d’obra i fabricació de productes diversos.

tipus d’indústries:

Indústries de béns de producció: elaboren productes que no són pel consum, sinó que són productes semielaborats que serveixen com a primeres matèries per altres indústries. Aquest tipus d’indústria també es pot anomenar indústria pesant perquè manipula quantitats enormes de producte i necessita instal·lacions de grans dimensions, molta mà d’obra i una important inversió de capital.

Indústries de béns d’ús i consum: produeixen articles destinats directament al mercat i als consumidors. Aquest tipus d’indústria també es pot anomenar indústria lleugera perquè necessita instal·lacions més petites, menys mà d’obra i capital.

L’empresa industrial

L’empresa és la unitat bàsica de l’activitat industrial, tot i que hi ha persones que no treballen per cap empresa (treballadors autònoms). Podem classificar l’empresa segons :

-      La dimensió:

o   Petites empreses: fins a 50 empleats.

o   Mitjanes empreses: fins a 250 empleats.

o   Grans empreses: més de 250 empleats.

-      L’organització:

o   Societats limitades: pertanyen a un propietari o uns quants.

o   Societats anònimes: propietat dividida en accions.

-      La procedència del capital:

o   Públiques: quan el capital procedeix de l’Estat i és gestionat per ell.

o   Privades: quan el capital i la gestió estan en mans d’un particular.

Procés i treball industrial

Elements del procés industrial:

-      Matèries primeres i fonts d’energia: s’obtenen de la natura o alguns productes semielaborats que són primeres matèries i que a partir de l’energia es transformen en productes industrials.

-      Força de treball: és l’activitat de les persones que fa possible la producció.

-      Capital: els diners que s’han d’invertir per les instal·lacions i per fabricar els productes.

-      Tecnologia: conjunt de maquinària, tècniques i materials necessaris per a la producció.

-      Organització de l’empresa: per assegurar la producció és indispensable una organització i una gestió per tal d’obtenir productes de qualitat per un preu raonable.

Divisió tècnica o social del treball

En la indústria es necessiten treballadors cada un dels quals fa una tipus de feina per obtenir el producte final: treballadors que intervenen  en la fabricació, treballadors de manteniment de les màquines, administradors, treballadors de venda, de vigilància, etc.

Aquesta és la divisió tècnica del treball, en què el procés productiu no s’acaba en cada un d’ells, sinó que formen part d’una cadena de producció. Per tant, el resultat final serà el producte d’un treball en equip i de la bona coordinació d’aquest.

També existeix la divisió social del treball, en què s’estableixen unes jerarquies de comandament i de decisió dels uns respecte als altres.

Localització de la indústria al món

Importància de la localització

Una empresa, per vendre els seus productes al mercat, ha de ser competitiva amb altres empreses de productes similars per obtenir majors beneficis. Per això, ha de millorar la qualitat dels seus productes constantment per augmentar les vendes i reduir els costos de producció. escollir una bona localització, doncs, és important.

Es localitzen actualment:

-      Regions amb bones infraestructures i serveis tècnics,com els Estats Units o de l’eix d’Europa.

-      Països amb mà d’obra barata si necessitem molts treballadors poc especialitzats.

-      Prop d’universitats o en parcs tecnològics,si necessiten tecnologia punta.

Regions industrials

Principals llocs:

A Europa , als Estats Units i al Japó. També hi ha centres industrials importants a la Xina , a Corea del Sud , a Mèxic i Brasil.

FONTS D'ENERGIA

FONTS D’ENERGIA

Les fonts d'energia són recursos naturals que, per mitjà de la seva transformació, permeten l'obtenció d'energia per al funcionament de les indústries, els transports i l'ús domèstic. Es poden classificar en dos grups:

·         Fonts d’energia renovables i no renovables :que són aquelles les quals es troben limitades i/o exhauribles (fonts d’energia no renovables) o és troben inexhauribles a la natura (fonts d’energia renovables).

·         I les fonts d’energia tradicionals que són aquelles més utilitzades i cobreix  bona part de les necessitats d’un país i les fonts d’energia alternativa que és aquella que es fan servir poc perquè encara es troben en fase de recerca i desenvolupament, i perquè és més difícil explotar-les o més car.

FONTS D’ENERGIA TRADICIONALS

·         El carbó: És una roca combustible fòssil, que és forma a partí de la descomposició de vegetals acumulats i sepultats durant milers d’anys.

·         El petroli: És un líquid oliós que procedeix de la descomposició, durant milions d'anys, de restes de vegetals i animals sepultats; per això, també és un combustible fòssil.

·         El gas natural: Té un origen i una formació semblants al petroli. Es fa servir com a combustible.

·         L’energia hidràulica: És la produïda per l'aigua acumulada als pantans. Es fa servir per obtenir electricitat a les centrals hidroelèctriques.

·         L’energia nuclear: L'urani enriquit és el combustible utilitzat en els reactors nuclears, que generen una extraordinària quantitat d'electricitat.

FONTS D’ENERGIA ALTERNATIVES

·         L’ energia solar o fotovoltaica: El Sol emet una gran quantitat de radiació, que és aprofitada per a l'obtenció d'energia tèrmica i d'energia elèctrica.

Les plaques fotovoltaiques solars permeten convertir l'energia solar en elèctrica.

·         L’energia eòlica: L'energia eòlica és la que s'obté a partir de l'aprofitament de la força del vent, que es transforma en energia elèctrica.

Els aerogeneradors, que semblen molins de vent i que s'encarreguen de transformar la força del vent en electricitat, necessiten estar situats en amplis espais oberts on la força de l'aire sigui contínua.

·         L’energia geotèrmica: L'energia geotèrmica aprofita per a la producció d'electricitat la calor que hi ha a l'interior de la Terra.

·         L’energia mareomotriu: L'energia mareomotriu es basa en l'aprofitament del moviment de l'aigua del mar, que es produeix pel fenomen de les marees, les ones i els corrents marins. L'ús d'aquesta energia està poc desenvolupat.

·         La bioenergia: La bioenergia s'obté amb la combustió de biomassa, és a dir, de matèria vegetal o animal.

Altres formes de biomassa són el biogàs i els biocarburants.

 Font d'energia alternativa

Font d'energia tradicional

MATÈRIES PRIMERES

LES MATÈRIES PRIMERES

LES MATÈRIES PRIMERES NATURALS

Per elaborar un producte industrial son necessàries les matèries primeres naturals, després es transformen industrialment.

Les matèries primeres naturals poden classificar-se en matèries d’origen animal, vegetal i mineral.

Matèries primeres d’origen animal

Les matèries primeres d’origen animal com la llana i les pells, procedeixen de la ramaderia es fan servir a la industria tèxtil per confeccionar.

També el peix es una matèria primera que serveix per fabricar conserves.

Matèries primeres d’origen vegetal

Les matèries primeres d'origen vegetal poden ser productes agrícoles, com ara el cotó productes forestals, com la fusta i el cautxú.

Matèries primeres d’origen mineral

Les matèries primeres d’origen mineral s’extreuen del subsòl. Son sotmesos a una transformació o procés d’indústria que obté uns materials  adequats per fabricar productes.

Els minerals es poden classificar en 2 grans grups

-Minerals metàl·lics son aquells del qual s’extreuen els metalls, com ara l’ hematites(ferro) bauxita(alumini). Son importants per que constitueixen la base de les industries siderúrgica.

També hi ha metalls preciosos com, l’or,l la plata i el platí.

-Els minerals no metàl·lics son aquells dels qualls s’obtenen d’altres matèries con ara la sal, el sofre...

Les roques son una matèria primera d’origen mineral, com el granit, la pissarra ... es fan servir en la construcció. Amb atres, com el carbó, que produeix energia.

LA MINERIA

La mineria es el conjunt per extreure minerals del subsòl.

Les explotacions mineres o mines poden ser de 2 tipus:

Subterrànies: l’extracció es complicada, costosa i perillosa

A cel obert: als jaciments per que cal excavar pous, túnels o galeries.

SECTOR PRIMARI

DEFINICIÓ:
Sector primari comprèn activitats relacionades amb obtenció d'aliments per al consum humà i animal, i matèries primeres per a indústria. Aquestes activitats són: agricultura,ramaderia,pesca i explotació boscos.
Actualment, el 33,5% de la població mundial treballa en aquest sector.

AGRICULTURA

En l'agricultura, hi ha tres elements que són:

El clima. Cada conreu necessita condicions climàtiques,temperatura i humitat, per créixer. Així, temperatures excessivament baixes o altes o escassetat de precipitacions limiten, i fins i tot impedeixen, el desenvolupament.

El relleu.L'agricultura sol localitzar-se a les planes i al fons de les valls més àmplies. Això és així perquè pendent dificulta la feina i la mecanització. Per això, peraprofitar el terreny dels vessants de les munta­nyes, s'hi construeixen bancals o feixes. A més, a mesura que augmenta l'altitud disminueix la temperatura, i això influeix en els conreus.

El sòl. No tots els sòls són aptes per l'agricultura. Aprofitament agrari depèn de la textura, que condiciona retenció d'aigua, i l'acidesa, que limita la fertilitat.

Les caracterísiquesdel paisatge agrari són:

1. Les parcel·les

Una parcel·la és una divisió del sól agrari,és a dir, un tras de sòl dedicat al conreu. Les parcel·les és diferencien les unes de les altres per la mida,la forma i els límits.Segons aquests criteris les parcel·les poden ser:

• Paisatge de camps closos,que és característitza pel fet de tenir parcel·les grans i irregulars i tancades amb murs o tanques.
• Paisatge de camps oberts, format per parcel·les obertes, sense tanques que delimitin, de poca extenció i formes regulars.

2. Els sistemes de conreu

Per obtenir productes agraris,agricultors utilitzen diverses tècniques o sistemes de conreu.

Policonreu i monoconreu

Segons varietat de productes que conreen en una zona, es distingeix entre:

• El policonreu,espai agrari es divideix en moltes parcel·les de mida petita, on es conreen espècies vegetals diferents.
• El monoconreu, espai agrari s'especialitza en conreu d'un sol producte.

Regadiu i secà

Segons sistemes de reg conreus, paisatges agraris poden ser de regadiu i de secà:

• Paisatges de regadiu, l'aigua per conreus s'extreu del subsòl o pantans i, per mitjà de canals, sèquies, aspersors, etc., es condueix fins als camps.
• Paisatges de secà, els conreus només reben l'aigua de la pluja. No obstant això, és freqüent l'ús de tècniques de regadiu en paisatges tradicionalment de secà.

Agricultura intensiva i agricultura extensiva

Segons el tipus d'aprofitament del sòl, l'agricultura pot ser intensiva o extensiva:

• Agricultura intensiva es practica a llocs molt poblats on el terreny és escàs i les propietats petites. S'hi produeix la quantitat més gran de productes en l'espai més petit possible. Per fer-ho no s'estalvien esforços ni inversions. S'hi fan servir adobs i llavors seleccionades i hi treballa molta mà d'obra. Agricultura intensiva produeix fruites i verdures.
• L'agricultura extensiva es practica a llocs poc poblats amb molt terreny i amb poca mà d'obra. La finalitat és obtenir a preu baix grans quantitats dels productes que s'hi conreen. Les màquines fan bona part de la feina. Per no haver d'utilitzar adobs, s'hi practica el guaret.

3. El poblament

Poblament rural és la part de espai rural on habiten persones. Poblament rural pot ser dispers o concentrat.

Hi ha dos tipus d'agricultura: l'agricultura de sucsistència i l'agricultura de mercat

AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA

Característiques

Agricultura de subsistència està orientada a produir tot el que és necessari per a supervivència, i dedica més de dues terceres parts del sòl i de feina a productes per l'autoconsum, és a dir, per al consum dels mateixos agricultors.

Tècniques de conreu que utilitzen en l'agricultura de subsistència són rudimentàries i s'assemblen a les que es practicaven durant el Neolític. El pagès treballa amb les mans i amb molt poques eines, com ara l'aixada o l'arada tirada per animals. Per això,treballs agrícoles ocupen major part població.
Explotació constant de terres,poca eficàcia de les tècniques de conreu i mala qualitat de llavors fan que rendiment sigui molt baix. I a més s'hi han d'afegir calamitats com sequeres i plagues. Per això, població és pobra i està mal alimentada, i gairebé no hi ha excedents per al mercat.

Tipus

Agricultura itinerant per cremació

En l'agricultura itinerant, els camps de conreu s'obtenen cremant els boscos o la sabana.
Es practica a l'Àfrica, a l'America del Sud i a algunes zones aïllades d'Àsia.

Agricultura extensiva de secà

L'agricultura extensiva de secà es basa en l'associació de les activitats agrícoles i ramaderes, perquè l'adob que proporcionen els animals permet l'explotació permanent del sòl.
Les parcel·les segueixen una rotació de conreus triennal, perquè així s'assegura la fertilitat del sòl.
Té lloc a les zones seques d'Àfrica.

Agricultura irrigada de l'arròs

Allà on pluges són abundants a causa dels monsons, els hiverns són càlids i les terres són fèrtils, s'hi conrea l'arròs, una planta que no empobreix el sòl i permet alimentar moltes persones. És una agricultura molt intensiva: gràcies a les pluges de l'estiu s'obté una collita d'arròs i, quan encara no ha estat recollida, se sembra ja el planter de la següent amb la finalitat d'obtenir la segona collita a l'hivern.
Es practica a l'Àsia monsònica.

L'agricultura de mercat

Característiques

• Mecanització camp i aplicació de tècniques de conreu modernes permet:
– Estalviar mà d'obra, perquè les màquines fan una part molt important de la feina.
– Augmentar la producció, perquè la terra es pot treballar més bé i se n'obté rendiment més alt.
– Disminuir preus dels productes agrícoles, perquè es produeix molta més quantitat amb menys esforç i amb una despesa també menor.

• Especialització de la producció agrària en un producte o uns quants permet:
– Augmentar producció amb menys inversió, perquè la mecanització resulta més senzilla.
– Produir més quantitat i més còmodament, perquè és més fàcil conèixer característiques producte.
– Millorar comercialització, perquè coneixen exigències mercat i es venen quantitats més grans.

• Ràpida comercialització productes agraris necessita disposar mitjans de transport moderns, i això permet:
– Agilitar comercialització de productes frescos entre regions d'un mateix país i entre països.
– Utilitzar transports adequats al tipus de producte .

Són exemples d'agricultura de mercat l'agricultura mediterrània i l'agricultura d'especulació.

Agricultura mediterrània

Característiques

L'agricultura mediterrània és una agricultura tradicional que, per tal d'entrar en l'economia de mercat, ha hagut d'adaptar-se a noves tècniques amb la finalitat d'augmentar producció i rendibilitat.

Tipus

– Conreus de secà
– Conreus de regadiu
– Conreus d'hivernacle

Agricultura d'especulació

Característiques

L'agricultura d'especulació té com a objectiu aconseguir grans beneficis al mercat internacional.

Tipus

• L'agricultura especialitzada:
– Disposa de grans explotacions dedicades al monoconreu.
– Són molt automatitzades.
– Apliquen les tècniques i coneixements més avançats per seleccionar llavors,lluitar contra plagues, etc.
– Cullen grans quantitats de productes de qualitat, que exporten a altres països i generen beneficis importants.

• L'agricultura de plantació d'algunes zones tropicals:
– Són grans explotacions dedicades al monoconreu.
– Fan servir molta mà d'obra, perquè productes no admeten mecanització.
– Explotacions són empreses estrangeres que fan moltes inversions de capital per comprar i explotar camp per aconseguir-ne grans beneficis.